Hi ha tardes que no s’obliden, i aquesta va ser una d’elles. L’alumnat de l’Institut Jaume I de Salou, dins del projecte Aventura STEAM, va deixar les aules per fer una cosa que cap pantalla no pot substituir: seure davant d’una persona gran i escoltar-la de debò.

Escoltar de prop

Al jardí de la llar, sota els arbres i amb el sol de tarda, es van anar formant petits grups. A cada taula, una conversa diferent. Els residents van obrir la porta als seus records —la infància, la feina, els carrers d’abans— amb una naturalitat que ho feia tot fàcil.

El més valuós no van ser les respostes, sinó la manera com s’escoltaven els uns als altres. Dues generacions, la mateixa curiositat.

Una resident comparteix els seus records amb l'alumnat

Preguntes que obren portes

Cada grup havia preparat les entrevistes a classe, però el guió va durar poc: n’hi havia prou amb una pregunta perquè el fil dels records portés la conversa cap a llocs inesperats. Al banc del jardí i al voltant de l’ordinador, on es prenien notes, el temps va passar sense que ningú se n’adonés.

Un resident conversa amb un grup d'estudiants en un banc del jardí

La memòria, en 360 graus

Mentre uns entrevistaven, altres documentaven l’espai amb la càmera 360°. Per això els testimonis no quedaran només en àudio: qui els escolti es podrà situar al mateix jardí on es van compartir, mirar al voltant i sentir-se part de la trobada.

Dues estudiants graven el jardí amb la càmera 360

El que ens emportem

Totes les entrevistes d’aquesta tarda passaran a formar part de l’arxiu de Memòria Viva. Però, més enllà del material, en queda una cosa difícil de mesurar: el vincle que neix quan algú jove decideix escoltar i algú gran decideix recordar en veu alta.

Gràcies als residents per la seva generositat i a l’alumnat per posar-hi tanta cura. Això és, exactament, mantenir viva la memòria.